Agramunt és un poble de la comarca de l’Urgell, amb uns 5.505 habitants, que destaca per la seva rica història, el seu patrimoni arquitectònic i la seva tradició gastronòmica. El casc antic conserva edificis emblemàtics com l’església de Santa Maria i el pont de Pedra sobre el riu Sió, herències del seu passat medieval.

L’Urgell és una comarca que, igual que moltes altres de l’interior de Catalunya i diverses províncies d’Espanya, pateix un alt despoblament. Tanmateix, entre aquest decreixement demogràfic de la comarca, trobem municipis com és el cas d’Agramunt, que segueixen una evolució positiva pel que fa al nombre d’habitants.

Actualment, Agramunt consta de 5.505 habitants amb franges d’edat molt diverses, a diferència d’altres municipis veïns, on trobem una molt baixa ocupació i una població envellida. Un municipi, però que tot i ser prou gran en població i extensió per tenir tot el necessari, moltes vegades acaba depenent d’un nucli d’activitats consolidat com és la ciutat de Tàrrega, capital de comarca.

Tot i això, la població d’Agramunt es presenta bastant jove i variada, permetent la continuïtat de la vida i l’activitat del poble.

Avui dia, Agramunt és conegut per la producció de torrons, un dels seus productes més emblemàtics, amb la Fira del Torró, que es celebra el segon cap de setmana de cada octubre. A banda de la seva activitat industrial, basada en petites empreses locals, l’agricultura continua sent un sector important.

El poble es beneficia també d’un entorn natural privilegiat, amb diverses rutes i espais per gaudir de la natura.

Tot i ser una localitat petita, Agramunt conserva una gran identitat cultural, amb una comunitat jove i variada que es manté activa i implicada en la preservació de les seves tradicions.

Entorn proper a la caserna.

Catàleg d’equipaments i espais públics a Agramunt.

El Grup Alba és un model organitzatiu autogestionat format per diferents entitats i cooperatives d’iniciativa social. En el cas de l’associació ALBA en sí mateixa funciona com una institució de suport i acompanyament ja que tenen com a objectiu oferir serveis, projectes i inclús oferta d’habitatge oberts , donant així accés, suport i oportunitats a les persones de les comarques de l’Urgell, la Segarra i el Pallars Jussà.

L’Associació Alba ofereix diverses opcions d’habitatge per garantir que cada persona pugui viure de manera digna i autònoma segons les seves necessitats. Les llars residències, com la que estem realitzant actualment a la casernsa, són espais de convivència amb suport per a persones amb discapacitat intel·lectual que necessiten ajuda diària, ja sigui de manera temporal o permanent.

També disposen de pisos tutelats, que permeten viure amb major independència, però amb suport puntual segons les necessitats individuals. A més, el servei d’atenció domiciliària i autonomia a la pròpia llar ofereix suport directe a casa per ajudar en les tasques diàries i fomentar l’autonomia personal en el seu entorn habitual.

La Caserna que actualment estem duent a terme se situa en un marc de demanda bastant alta (hi ha llista d’espera!). Això, més enllà de generar-nos pressió, ens motiva a treballar amb ganes i donar un resultat que estigui preparat i complert i pugui suplir la demanda que ens comenta l’associació.

En el context d’Agramunt i els voltants, per la seva situació geogràfica, és normal la demanda existent.

Aquesta caserna forma part del model tipològic mixt habitatge-caserna, una proposta que es remunta al Decret Fundacional de la Guàrdia Civil del 1844. Des dels seus inicis, aquest model combina dependències militars amb habitatges per a guàrdies civils i les seves famílies, integrant la vida civil i militar. Malgrat la seva funcionalitat inicial, el model ha evolucionat al llarg del temps, adaptant-se a diferents contextos històrics i socials. Per exemple, durant la dictadura franquista, es va imposar el model nacional de caserna, caracteritzat per una estètica defensiva i simbologia castrense, com es pot observar a la caserna d’Agramunt. En aquest cas, es tracta d’una variant del model estrella de tres puntes, dissenyat per Felipe García-Escudero i Torroba, que a Agramunt es troba ben integrat en l’entorn urbà.

Tot i que aquest tipus d’edifici representa una part important de la proporció d’habitatges del país, presenta nombroses mancances. A nivell estructural i funcional, destaca la seva estètica poc cuidada, els materials de baixa qualitat i les deficiències d’aïllament tèrmic. La configuració en forma de creu de la planta genera una bona ventilació i il·luminació natural gràcies a la gran superfície de façana.

No obstant això, aquesta estructura genera problemes d’aïllament tèrmic, amb nombrosos ponts tèrmics i manca de protecció tèrmica a les superfícies en contacte amb l’exterior. Així mateix, l’ús de materials com les finestres de vidre senzill agreuja aquestes deficiències.

En termes de conservació, les patologies detectades no comprometen de manera significativa la integritat estructural de l’edifici, però en alguns punts concrets caldrà reparar el formigó afectat per carbonatació. Aquestes intervencions permetran adaptar aquest espai a nous usos i satisfer les necessitats actuals del municipi, alhora que es preserva un edifici amb un cert valor històric vinculat a l’evolució del model d’habitatge-caserna a Espanya.

L’estructura de la caserna es basa en un sistema de pilars que distribueixen les càrregues als diferents forjats, tots dos de formigó armat. Aquesta es troba en bones condicions i no requereix modificacions en cap de les dues meitats de la caserna. La coberta està feta amb encavalls de soterramoter i està acabada amb teules ceràmiques, actualment no necessita de cap tipus de rehabilitació. Vibra vol reforçar l’aïllament amb cel·lulosa a graner per tal de disminuir el valor de la transmitància i que aquesta compleixi amb la normativa.

Pel que fa a l’envolupant aquest està fet per una doble capa de bloc de formigó treballat amb ràpels i altres materials residuals d’obra. La capa més externa dels blocs es troba mig recolzada sobre el forjat. És necessari substituir els tancaments degut al deficient aïllament tèrmic que ofereixen. Es planteja una rehabilitació tèrmica dels murs, aprofitant l’orientació de l’edifici.

Vibra en el seu projecte utilitza l’excentricitat dels pilars a través d’un moble fix per per ubicar-hi nuclis d’instal·lacions al voltant dels quals s’agrupen totes les estances. Aquest moble també separa l’àmbit privat del comunitari.

Les habitacions i el bany es col·loquen a nord, per tal de garantir millors condicions d’il·luminació a l’espai col·lectiu, el qual es planteja com un sol espai continu.

El moble garanteix la versatilitat de l’espai ja que diverses elements d’aquest són mòbils per facilitar diverses activitats en un mateix espai. Per tant, l’espai interior acaba estant organitzat al voltant d’aquest nucli central multifuncional.

Aquest mòdul, es pot utilitzar com a prestatgeria, armari, escriptori, seient o fins i tot deixar-se buit segons les necessitats. A més, el nucli centralitza les instal·lacions, optimitzant la distribució i reduint la intervenció.

Vibra presenta dos sistemes diferents al llarg de la façana. Comptant amb una sola façana a sud, se li dóna unes característiques de façana captadora i a la resta d’orientacions una solució alternativa similar, però protegint de les pèrdues amb aïllament tèrmic. Cal destacar que en tots els casos mantenen la façana de bloc de formigó existent.

Vibra fa servir rastrells de fusta verticals i horitzontals per tal d’aconseguir la plantació, fet molt important per reduir les debilitats que presenten els blocs de formigó existents mig pengen. En el cas de la façana a captadora es col·loquen dues capes de 5 cm d’aïllament de fibra de cel·lulosa en l’espai que generen els rastres horitzontals de la subestructura. Un cop instal·lats els suports horitzontals (primer capa de 5) i es van col·locar dos fils en creu per donar suport a la primera capa d’aïllament. Un cop instal·lats, l’espai queda quasi omplert per l’aïllament, quedes petites cambres. Posteriorment, es col·loquen dos llistons de fusta encolant que separen la cambra tèrmica de la façana. Aquest sistema facilita la fixació mitjançant llistons de fusta, aconseguint una estabilització correcta i deixant una cambra d’aire intermitja que evita condensacions per capil·laritat.

Per a la façana sense façana captadora, Vibra retira la primera capa de bloc per poder omplir els blocs més externs de terra i poder-lo convertir en un mur d’inèrcia. Això va fer que es debilités la façana, pel que van dur a terme un procés d’estabilització de blocs a partir d’una malla de fibra de vidre fixada al bloc amb morter.

Finalment, s’ha aplicat un arrebossat de terra de 20 mm que contribueix a la inèrcia tèrmica, millorant així el comportament energètic de l’edifici.

Aquesta proposta presentava mancances, entre elles les humitats generades per el segellat complet de la cambra ja que no hi ha ventilació. A més, per tal de fixar l’aïllament es va fer amb una pistola de claus, la qual es va acabar fent malbé perquè els fils de l’aïllament de cotó s’hi quedaven entortolligats. Per últim, no es va fer el cubitage de la quantitat de terra necessària per omplir els blocs de formigó, per tant no se sap si estan plens o no completament.